el rebot d'una pilota

pràctica núm.  12:

OBJECTIUS:

comprovar que una part de l'energia es perd en cada rebot i si hi ha relació entre la fracció d'energia perduda i el rendiment.

RESULTATS:

dades de l' Alèxia i la Daniela

dades de la Sandra i en Marc

dades de l' Albert i en Luca

ANÀLISI  i  CONCLUSIONS:

. el nombre de rebots per a cada pilota és diferent,

. després de cada rebot les pilotes arriben a una alçada més petita que la inicial per que es

  va esgotant l'energia per la força de fregament que fa l'aire,

. observem que el rendiment dels rebots és diferent, creiem que sí que té a veure amb 

  l' elasticitat de la pilota,

. pot haver dissipat energia el material de què està feta la pilota i si està o no ben inflada,

. la relació entre rendiment i fracció d'energia perduda és que sempre la seva suma val 100 

  (ó gairebé 100), o sigui tota l'energia que tenia a l'inici.

2n A  i  2n B 

 maig 2013

                                                                           feu click aquí

el principi d'Arquímedes

pràctica núm 11:

"Tot cos submergit en un fluid (a l'aigua) experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes del fluid (de l'aigua) que ha desplaçat".

aquí hem publicat els resultats dels grups de la Carla  i  la Carmen  

i 

de l' Alèxia M,  la Daniela  i  la Nadia               

 (2nA)

guió adaptat a partir d' <http://www.heurema. com>

vasos comunicants

pràctica núm 10: 

  imatges adaptades del llibre 

 Hernández Pérez, J. L. et al.:  MECÀNICA  MA-1  GUIA DE EXPERIENCIAS

 Material Didáctico de ENOSA

                                                per a veure'n més, feu click aquí

el centre de gravetat

estudi d'una molla: proporcionalitat directa

pràctica núm.:  8

Resultats:

massa (grams)	Pes P=m.g	dades obtingudes					L / P
		1ª	2ª	3ª	L mitjana
0	0	0	0	0	0
20	196	0,2	0,2	0,2	0,2		O,OO1O
50	490	0,5	0,5	0,5	0,5		O,OO1O
100	980	1	1	0,9	0,96		O,OOO9
150	1470	1,5	1,5	1,5	1,5		O,OO1O
200	1960	2	2	2	2		O,OO1O
400	3920	3,9	3,85	3,9	3,88		O,OOO9

dades obtingudes dels grups de treball de l' Andrea, la Júlia i la Paula    i   de l'Edgar i la Naiara  (2nB)

Observeu que el quocient L/P dóna sempre el mateix resultat i la gràfica de l'allargament en funció de la massa penjada és una linea recta ascendent. Conclusió: es tracta d'una relació de proporcionalitat directa.

estudi del moviment rectilini variat

OBJECTIU: comprovar que en un moviment variat (en el què la velocitat canvia al llarg del temps) la relació entre la distància i el temps no es manté però sí que ho fa la relació entre la distància i el temps elevat al quadrat.

PROCEDIMENT:

                         pendent de redacció 

RESULTATS:

distància (m)	t1	t2	t3	t4	temps mitjà _ t	_     ( t )2	d    ____      _    ( t )2
0,5	1,56	1,37	1,45	1,41	1,45	2,1	0,24	» 0,2
0,75	1,77	2,05	1,99	2,11	1,98	3,92	0,19	» 0,2
1	2,17	2,23	2,42	2,49	2,33	5,43	0,18	» 0,2

INTERPRETACIÓ:

Vol dir que a cada segon la velocitat de la bola que baixa per la rampa augmenta 0,2 m/s .

                             dades preses a classe per en Jairo i en Sergi  (2n B)

estudi del moviment rectilini uniforme

pràctica núm 7:  

Hem enganxat una cinta mètrica a la taula. En un dels extrems de la cinta hem col·locat  una rampa de fusta i en aquesta hem deixat caure una bola i hem calculat el temps amb el cronòmetre que ha tardat la bola en arribar a la distància determinada.

redacció: Anna, Estela i Pau  (2n B)                                   càlculs: Álvaro i Carmen  (2n A)

imatges: L. Vilatimó

la germinació de les llavors de les plantes

OBJECTIU: comprovar que les condicions ambientals influeixen en la germinació de les llavors de les plantes.

imatges lupa binocular:  20 X
L. Vilatimó

PROCEDIMENT:
posem 20 llavors de mongetes i 20 llavors de llenties en plaques de Petri, cobertes amb cotó-fluix humit i en diferents condicions ambientals: 

nevera

fora a la finestra, sense capsa de cartró

fora a la finestra, dins d'una capsa de cartró

dins l'armari de vidre del laboratori

dins l'armari de fusta del laboratori

estufa (aprox. 30ºC)

RESULTATS OBTINGUTS:

quantitat de llavors que han germinat

al cap de 10 dies

gràfica de l'Alèxia i l'Erik

ANÀLISI dels RESULTATS:

.les llavors que han germinat abans han estat les de les llenties (ho deduïm de totes les dades recollides al llarg dels dies que ha durat la pràctica),
.les llavors de les mongetes necessiten temperatures més altes per germinar que les de llenties (no han germinat ni a la nevera ni a la finestra),
.seria aconsellable sembrar les mongetes  quan no faci molt de fred per exemple a la primavera,
.on no toca la llum és on han germinat més: les mongetes i les llenties (sobretot aquestes, observem) germinen més quan hi ha menys llum. Com quan sembrem les llavors que les fiquem sota terra,

què és l'albumen?
l'albumen és un teixit nutritiu de la  llavor que proporciona l'aliment. És la part que es menja i serveix per donar nutrients. A la llavor li serveix per poder donar l'energia i els nutrients per a poder germinar ja que no té fulles i no fa la fotosíntesi.

   2n A - 2n B        gener 2013

les respostes de les plantes












interpretació dels resultats:

i.1:    les tigetes creixen cap al costat on havíem fet els forats i per on entrava la llum,  és a dir, presenten fototropisme positiu,
i.2:  i   i.3:   les arrels presenten geotropisme positiu i les tiges geotropisme negatiu, 
i.4:    les arrels de les llavors de les mongetes presenten també geotropisme positiu, totes creixen "cap avall".


material utilizat:
llavors de llenties ( Lens culinaris )(2n A)  i  llavors de mongetes ( Phaseolus vulgaris )(2n B) .

recerca bibliogràfica de l'Aintzane, la Lorena i en Joel.

més fotosíntesi

pràctica núm . 4:
detecció de midó en les fulles d'una planteta de Brassica oleracea var. gemmifera

1. tapem amb una cartolina negra un trocet de la fulla durant uns dies.

2. prenem dues fulles: una sense tapar gens i la tapada. Bullim les fulles en aigua  i les decolorem amb alcohol al bany Maria

3. afegim  unes gotes de reactiu de Lugol damunt les fulles, esperem una  petita estona i obtenim aquests resultats.

Quin significat té la part de la fulla que està menys tenyida pel Lugol?

fotos fetes i cedides per l'Aintzane .

Ella mateixa, l'Andrea i l'Albert han buscat el nom científic de la planta que dóna les cols de Brusel·les.

la fotosíntesi allibera gas

pràctica núm.: 3  en la fotosíntesi es desprèn un gas que podem veure en les butllofetes que es formen dins l'embut i en el tub d'assaig.                                                                    
 

RESULTATS:

grup	condicions	2n B	2n A
1	Aigua + bicarbonat	Té butllofetes	moltes més
2	Aigua sense bicarbonat	Té algunes butllofetes	~ 16
3	Aigua sense bicarbonat	Té algunes butllofetes
4	Tapat amb una cartolina negre	No en té	~ 9
5	Aigua + bicarbonat	Té butllofetes

CONCLUSIONS 

(del grup de la Maria, l'Omar i en Sergi):

1- necessita llum, amb foscor no fa la fotosíntesi

2- amb bicarbonat hi ha més butllofetes, fa més fotosíntesi

  imatges:  L. Vilatimó

com es mou el magma ...?

 guió de la pràctica núm 2