BASES BIOQUÍMIQUES de la VIDA
(...)
4-
Ordeneu totes les mostres de més a menys percentatge d'aigua i
digueu si són llegums, fruites...
- mostra% aiguapomafruita84,4raïmfruita83,2patatahortalissa81,4plàtanfruita79,3carn73,6dàtilsfruita13,9arròscereal10,7mongetesllavor10,4
5-
Quins aliments dels que has estudiat creieu que es conserven més
bé i més temps a condicions ambientals?
L'arròs,
les mongetes i els dàtils.
6-
Té relació amb el contingut en aigua?
Es conserven més bé els que tenen menys percentatge en aigua i perden menys massa.
Com
més aigua té, menys es conserva...i com menys aigua,
més es conserva. Per tant és una relació
inversament proporcional.
7-
Quin aspecte tenen les mostres al final del procés?
Estan
arrugades, seques, han perdut el color. En el cas del plàtan
ha quedat negre i molt més petit i arrugat. Pansides i
deshidratades.
8- A quines conclusions arribeu pel que fa al contingut en aigua en els
éssers vius?
Dons
que l'aigua és la base de la vida i és necessària
per a tots.
Tots
els éssers vius contenen i necessiten aigua però no en
les mateixes proporcions.
La
falta d'aigua en un ésser viu acaba amb la mort de les seves
cèl·lules.
2- factors que afecten el procés de difusió
Ho1: potser la concentració de solut afecta ...
variables que mantenim constants: quantitat d'aigua [dissolvent] i temperatura
resultats: a més concentració, més velocitat de difusió ja que colorant triga
menys temps a repartir-se per tot el vas de precipitats.
Ho2: potser la temperatura afecta...
variables que mantenim constants: quantitat d'aigua [dissolvent] i concentració
resultats: a més temperatura, més velocitat de difusió ja que el colorant triga menys temps a
repartir-se per tot el vas de precipitats.
Ho3: potser la difusió depèn de la superfície d'intercanvi
(estudiem, amb un model, la relació superfície-volum en les cèl·lules)
|
cub
|
Longitutd
del
costat
del
cub
|
S
superfície
cub
|
Vc
volum
cub
|
relació
S
/ V
|
Longitud
costat
transparent
|
Vt
volum
cub
transparent
|
ΔV
volum
zona acolorida per la fenolftaleïna
(Vc
- Vt)
|
percentatge
zona
acolorida
(ΔV
/ Vc) · 100
|
|
|
(cm)
|
(cm2)
|
(cm3)
|
|
(cm)
|
(cm3)
|
(cm3)
|
%
|
|
A
|
1
|
6
|
1
|
6
|
0,71
|
0,36
|
0,64
|
64,21
|
|
B
|
2
|
24
|
8
|
3
|
1,72
|
5,09
|
2,91
|
36,40
|
|
C
|
3
|
54
|
27
|
2
|
2,64
|
18,40
|
8,6
|
31,85
|
|
D
|
4
|
96
|
64
|
1,5
|
3,6
|
46,66
|
17,34
|
27,09
|
la taula mostra els resultats del conjunt del grup-classe del curs 2019-2020, i les conclusions són que a mida que el cub és més gran podem observar que:
- la relació S/V és més petita,
- el percentatge de zona acolorida és més petit,
aleshores, si les cèl·lules són massa grans l'intercanvi de substàncies amb el medi extern és més dificultós.
Per veure uns resultats del curs 2023-2024 feu click
3- fenòmens osmòtics
3a) observació macroscòpica 1a part
a1) estudi qualitatiu
 |
| mostra 1 |
 |
| mostra 3 |
mostra
|
hi afegim... | comparat amb el medi de les cèl·lules de la patata... | què observem ? |
1
|
sal |
hipertònic
|
la sal es mulla |
2
|
aigua destil·lada |
hipotònic
|
desapareix una part de
l'aigua que hem posat
|
3
|
no hi afegim res
|
--------
|
no passa res |
a2) estudi quantitatiu
 |
| mostra de resultats obtinguts en els diferents grupets d'alumnes |
al cap d'uns dies de tenir els talls de pastanaga en aigua destil·lada (vas A) i en aigua amb sal (vas B) trobem que en el vas A la pastanaga s'ha fet més gran mentre que en el B més petita. En l'A també ha perdut la consistència i s' ha desfet una mica.
Hem calculat la diferència entre el diàmetre inicial i el final i obtenim uns valors de guany i de pèrdua que relacionem amb l'òsmosi i amb la diferència de concentració de l'aigua entre les cèl·lules de la pastanaga i el contingut de cadascun dels vasos.
documentació : <https://profedebioantoniaherrera.files.wordpress.com/2017/10/practica-osmosis-zanahoria.pdf>
 |
| plasmòlisi en vacúols de cèl·lules vegetals 100X |
 |
| turgència en cèl·lules de ceba morada 100 X |
4- Reconeixement i estudi d'algunes propietats dels glúcids
-detecció de glúcids en alguns aliments...*
aquesta també es pot fer en altres cursos...(veure el laboratori de ciències a 3r)
-identificació de glúcids en mostres desconegudes...*
ANÀLISI dels RESULTATS:
GUST dolç / no dolç | SOLUBILITAT soluble/ poc soluble | FEHLING +/ - | LUGOL +/- | PRODUCTE IDENTIFICAT | nom del producte que els alumnes no coneixien | |
A | No dolç | poc soluble | - | + | polisacàrid | (= midó) |
B | dolç | soluble | + | - | monosacàrid | (= glucosa) |
C | dolç | soluble | - | - | disacàrid | (= sacarosa) |
D | una mica dolç | soluble | + | - | disacàrid | (= lactosa) |
 |
i.11: prova de la solubilitat i tinció selectiva (molt suau) 1- oli + éter de petroli 2- oli + xilol 3- oli + acetona 4- oli + aigua 5- oli + aigua + sabó (= emulsió estable) |
5b- Reacció de saponificació
6- Reconeixement i estudi d'algunes propietats de les proteïnes
 |
| curs 2017-2018 |
Hem utilitzat clara d'ou per què conté la proteïna ovoalbúmina que és soluble en aigua, dóna una dispersió col·loidal, i ens facilita la realització de la pràctica.
En la imatge podem observar alguns dels resultats que hem obtingut:-en la desnaturalització
-en la reacció xantoproteïca
-en la prova del Biuret
7- Principis immediats de la llet
curs 2012-2013
 |
| curs 2019-2020 |
tub 1: observem dues fases, superior oli tenyit amb Sudan III
tub 2: observem tres fases:
greixos
lleugerament tenyits
dissolució d'aigua amb lactosa
(que posem en evidència en la prova de Fehling) ,
proteïnes
coagulades i precipitades al fons del tub.
 |
| i. 18: prova de Fehling feta amb la fase aquosa extreta del tub anterior (blau=tub control) |
MICROSCOPIA
amiloplasts
 |
| amiloplasts de mongetes 100 X imatge cedida per Jia Nuo de 1r Batx C. curs 2019-2020 |
 |
| amiloplasts d' arròs 100 X imatge cedida per Jia Nuo de 1r Batx C. |
cromoplasts
 |
| cromoplasts de tomàquet 100X |
cloroplasts de Ornithogalum caudatum (Ornithogalum longebractum Jacq.)
orgànuls?
 |
| 400X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
 |
| 1000X |
imatges : L. Vilatimó
8b- Observació de microorganismes i de la mobilitat cel·lular: estímuls i respostes *
 |
| 100 X |
9- Divisió cel·lular (=mitosi)
10- Organografia vegetal
 |
| curs acadèmic 2023-2024 |
11- Cicles biològics
objectius: observar les estructures relacionades amb la reproducció de les plantes
1a part: molses i falgueres * imatges curs 2021-2022
2a part: plantes angiospermes * imatges curs 2021-2022
 |
| diagrama floral d'una flor de magraner de les que ens ha portat el professor Albert |
 |
| gineceu vist a la lupa binocular 20 X |
 |
| estigma i pistil vistos a la lupa 40X |
 |
| obert el receptacle femení i vist a la lupa 20 X seran els granets vermells de les magranes que ens menjarem pel Setembre? |
... la sacarosa aporta l'energia necessària pel desenvolupament del tub pol·línic. Hem assajat tres concentracions: [5%], [10%] i [15%].
Observem que en la mostra de més concentració el tub pol·línic té una longitud més gran. Aleshores, la conclusió seria que amb més concentració de sacarosa, més creix aquest tub.
Ja ha arribat la tardor...i les magranes !
imatges: L. Vilatimó MMXVIII
