BLOC I: ATMOSFERA i HIDROSFERA (les envoltes fluides de la Terra)
1a.- la densitat de l'aigua i del gel * , expressada en g / cm 3
1b.- fem capes d'aigua (diferències de temperatura i densitat)
1c.- corrents marins (el model de cinta transportadora) *
1d.- estudi i seguiment de les marees : tenen relació amb el cicle lunar?
1e.- com s'originen les brises marines?
OBJECTIU: comprovem que l'aigua i la sorra s'escalfen i es refreden diferent.
1a.- la densitat de l'aigua i del gel * , expressada en g / cm 3
grup
|
|||
1
|
2
|
3
|
|
gel |
0,67
|
0,87
|
0,9
|
aigua destil·lada |
0,99
|
0,91
|
1
|
aigua amb sal |
1,29
|
1,07
|
1,07
|
1b.- fem capes d'aigua (diferències de temperatura i densitat)
Pràctica d'avui amb l'aigua que vam anar a buscar a mar dijous passat.
Es pot veure la capa blava (aigua de l'aixeta, freda de la nevera) que avança entre
la groga (aquí només s'intueix a sota de tot, és l'aigua de mar salada i la més densa) i la transparent (aixeta, temperatura ambient).
També la capa vermella (aixeta, calenta i la menys densa)
Ha anat prou bé, la veritat és que en directe es veien més bé les quatre capes.
1c.- corrents marins (el model de cinta transportadora) *
Observem el colorant blau (=fred) que s'enfonsa mentre que el de color vermell(=calent)es manté més a prop de la superfície de l'aigua. |
1d.- estudi i seguiment de les marees : tenen relació amb el cicle lunar?
taula de marees que han treballat la Sarah , la Nerea i la Darling | 1r batx 2018-2019 FONT: <http://www.surf-forecast.com/> |
1e.- com s'originen les brises marines?
OBJECTIU: comprovem que l'aigua i la sorra s'escalfen i es refreden diferent.
RESULTATS:
gràfica feta per l' Enric i en Nil |
gràfic a) escalfament des del minut 5 fins al minut 10:
de l'aigua ....... (32º - 24º) : 5 minuts = 1,6 ºC/min
de la sorra...... (32º - 21º) : 5 minuts = 2,2º C/min
gràfic b) arribats a 70ºC apaguem els focs. L'aigua triga molt més temps que la sorra en assolir a aquesta temperatura.
Tot i haver apagat el foc, la temperatura de la sorra continua pujant, fins a
77,5ºC.
Aleshores esperem que es refredin fins a 50ºC:
l'aigua.............. (70ºC -50ºC) : 23 minuts = - 0,87 ºC/min
la sorra.............(77,5ºC - 50ºC) : 23 minuts = - 1,20 ºC/min
CONCLUSIONS:
-l'aigua triga més en escalfar-se, necessita més energia per assolir una determinada temperatura (diem que té una capacitat calorífica més gran),
-la sorra s'escalfa i es refreda més ràpid que no pas l'aigua. Això explica l'origen dels vents periòdics que bufen ran de costa:
de dia el vent bufa de mar cap a terra i de nit a l'inrevés. Són les brises marines.
(CTMA-I 2016-2017)
1f.- per què plou? gràfic de condensació
després de treballar els conceptes d'humitat absoluta i humitat relativa a l'atmosfera,
hem fet unes activitats pràctiques: hem creat un núvol dins d'una ampolla i hem fet
ploure.
A continuació un fragment dels resultats d'en Johan i en Nacho (1r batx 2019-2020):
BLOC II: LITOSFERA
-l'aigua triga més en escalfar-se, necessita més energia per assolir una determinada temperatura (diem que té una capacitat calorífica més gran),
-la sorra s'escalfa i es refreda més ràpid que no pas l'aigua. Això explica l'origen dels vents periòdics que bufen ran de costa:
de dia el vent bufa de mar cap a terra i de nit a l'inrevés. Són les brises marines.
(CTMA-I 2016-2017)
1f.- per què plou? gràfic de condensació
després de treballar els conceptes d'humitat absoluta i humitat relativa a l'atmosfera,
hem fet unes activitats pràctiques: hem creat un núvol dins d'una ampolla i hem fet
ploure.
A continuació un fragment dels resultats d'en Johan i en Nacho (1r batx 2019-2020):
vosaltres heu d'assenyalar , en aquest esquema, quins processos del cicle de l'aigua es donen |
observem les gotetes d'aigua que es formen sota la safata i que acaben precipitant | imatge: L. Vilatimó |
BLOC II: LITOSFERA
2a .- corrents de convecció a l'interior de la Terra i la discontinuïtat de Repetti *
2b.- el creixement dels cristalls
després d'una setmana de deixar les plaques i els tubs d'assaig a l'armari i dins la
(CTMA-I 2018-2019 i 2020-2021)
2b.- el creixement dels cristalls
després d'una setmana de deixar les plaques i els tubs d'assaig a l'armari i dins la
nevera
hi ha aigua dins les plaques les plaques?
en quina placa s'hauria evaporat més ràpid?
on hi ha els cristalls més grans?
tenen el mateix aspecte (forma, color...)?
ho podem relacionar amb la formació de roques magmàtiques:
un basalt, un granit, un pòrfir?
conclusió: -com més ràpida és l'evaporació, el creixement del cristall és menor.
-són inversament proporcionals.
hi ha aigua dins les plaques les plaques?
en quina placa s'hauria evaporat més ràpid?
on hi ha els cristalls més grans?
tenen el mateix aspecte (forma, color...)?
ho podem relacionar amb la formació de roques magmàtiques:
un basalt, un granit, un pòrfir?
ambient | cristalls... | ||||
dins l'armari del laboratori
|
més petits |
||||
dins la nevera
|
més grans |
conclusió: -com més ràpida és l'evaporació, el creixement del cristall és menor.
-són inversament proporcionals.
i. 4: 20X |
i. 5: 20X |
i. 6: fem créixer cristalls de NaCl damunt del fil |
i. 7: 20X |
i. 8: 20X |
i. 9: 20x |
i. 10: podria ser un cristall maclat ? | 20X |
imatges obtingudes i cedides per l'Àlex R i en Johan de les seves mostres (2019-2020) |
imatges obtingudes i cedides per l'Anna i en Johan de les seves mostres (2019-2020) |
2c.- propietats dels minerals
+ segons els nostres resultats:
escala relativa de duresa
- talc, galena, fluorita, quars +
escala relativa de densitat
- quars, talc, fluorita, galena +
+ conclusió: sembla que no hi ha una relació directa entre les dues propietats.
2d.-tectònica: l'art de construir. (fem plecs i falles)
fotos 4, 5, 7, 11 i 12 fetes i cedides per la Lorena (Batx-1D)(2012-2013)
2e.- el tall geològic
2f.- el bloc diagrama
BLOC III: La SUPERFÍCIE de la TERRA
3a.- sortida de camp al voltant de l'institut
- talc, galena, fluorita, quars +
escala relativa de densitat
- quars, talc, fluorita, galena +
+ conclusió: sembla que no hi ha una relació directa entre les dues propietats.
2d.-tectònica: l'art de construir. (fem plecs i falles)
i. 11: |
i. 12: |
i. 13: |
fotos 4, 5, 7, 11 i 12 fetes i cedides per la Lorena (Batx-1D)(2012-2013)
2e.- el tall geològic
2f.- el bloc diagrama
imatge: L. Vilatimó |
BLOC III: La SUPERFÍCIE de la TERRA
3a.- sortida de camp al voltant de l'institut
i. 1: |
i. 2: |
i. 3: |
3b.- la representació del relleu
3c.- estudi dels sediments d'un riu
1- curs alt: observem tamanys molt diferents (poca selecció)
formes angulars (=punxegudes)
colors foscos: pissarres abundants
2- curs mig: observem tamanys encara variats però en general més petits
formes una mica arrodonides, treballades pel riu
colors grisosos i algun fragment més clars
3- curs baix (desembocadura):
observem tamanys molt petits, molt similars entre ells
formes molt desgastades,
colors més clars, hi ha més diversitat de materials que s'han anat incorporant
Aquí, al curs baix direm que els sediments són més madurs.
3d.- sortida de camp: el cabal d'un petit "braç" del riu
3d.- sortida de camp: el cabal d'un petit "braç" del riu
3e.- la sorra de la platja